La FÀBRICA MÍSTICA que tanca l'obra de JUAN MUÑOZ
11/02/2019
Entre naus industrials, als afores de Lleida, la 'Fundació Sorigué' acull des 2017 l'última obra de Juan Muñoz, 'Double Bind', un limbe artístic on les seves figures místiques esperen.
Double Bind va ser sense proposar-s'ho l'última obra de l'artista Juan Muñoz (Madrid 1953-Eivissa 2001) i el cim de la seva carrera. És una instal·lació potent, ambiciosa, imaginativa, en què conviuen arquitectura, escultura, escenografia, una dramàtica il·luminació, narració, diàleg i joc. Considerat un dels més grans renovadors de l'escultura contemporània, Juan Muñoz va ser, més que un escultor, un narrador d'històries que es valia de tots els mitjans d'expressió que tenia al seu abast. La seva màgia radicava a inventar universos immaterials que només existien en la ment de l'espectador. La mort el va sorprendre als 48 anys, quan acabava d'inaugurar aquest projecte per a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres, que des de la tardor de 2017 s'exhibeix per primera vegada a Espanya a la Fundació Sorigué de Lleida.
Enmig del paisatge lunar del complex industrial del grup Sorigué, envoltat de maquinària pesada, es pot visitar Double Bind fins 2022 amb cita prèvia. "És un lloc on l'art contemporani ajuda a emfatitzar els processos productius. On es dóna una intersecció entre creativitat i indústria ", ens explica Anna Vallès, presidenta de la fundació, que ha restaurat un dels seus edificis específicament per a aquest projecte. "L'obra s'acompanya d'un centre de documentació en un espai adjacent. Els dibuixos, fotografies, notes, esbossos i textos ofereixen claus que ajuden a entendre el procés de treball ", explica Lucía Muñoz, filla de l'artista, a càrrec d'aquesta instal·lació que ofereix diversos nivells de lectura i explora aspectes com l'escala, la distància , la intimitat i la monumentalitat. Una rampa de més de 40 metres de longitud ens condueix a través de la foscor. Al final d'ella, un total de 20 figures humanes viuen en una mena de llimbs.
Una escala dóna accés a la planta de dalt, el món de la llum, des del qual s'observa un horitzó òptic, encara que no transitable. "L'efecte és místic, religiós, com quan entres en una catedral; té alguna cosa que et silencia, et alenteix. T'endinses posant teus sentits en alerta, a la recerca d'alguna cosa o d'algú ", diu James Lingwood, comissari de Double Bind en 2001 i amic personal de l'artista. El títol de l'obra, a més, està pres de la teoria desenvolupada per l'antropòleg Gregory Bateson en els 60. El seu estudi sobre l'esquizofrènia desenvolupa la idea que l'estat modern, la família i la societat produeixen espais psicològics repressius. Cristina Iglesias, vídua de l'artista, conclou: "Double Bind és una obra mestra de la XX i la Fundació Sorigué ha fet possible que estigui de nou viva, oberta per a tot el que vulgui venir a veure-la i que contribueixi a crear un centre en el qual tindran cabuda, més endavant, altres peces i altres artistes ".
Llegir article original
Double Bind va ser sense proposar-s'ho l'última obra de l'artista Juan Muñoz (Madrid 1953-Eivissa 2001) i el cim de la seva carrera. És una instal·lació potent, ambiciosa, imaginativa, en què conviuen arquitectura, escultura, escenografia, una dramàtica il·luminació, narració, diàleg i joc. Considerat un dels més grans renovadors de l'escultura contemporània, Juan Muñoz va ser, més que un escultor, un narrador d'històries que es valia de tots els mitjans d'expressió que tenia al seu abast. La seva màgia radicava a inventar universos immaterials que només existien en la ment de l'espectador. La mort el va sorprendre als 48 anys, quan acabava d'inaugurar aquest projecte per a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres, que des de la tardor de 2017 s'exhibeix per primera vegada a Espanya a la Fundació Sorigué de Lleida.
Enmig del paisatge lunar del complex industrial del grup Sorigué, envoltat de maquinària pesada, es pot visitar Double Bind fins 2022 amb cita prèvia. "És un lloc on l'art contemporani ajuda a emfatitzar els processos productius. On es dóna una intersecció entre creativitat i indústria ", ens explica Anna Vallès, presidenta de la fundació, que ha restaurat un dels seus edificis específicament per a aquest projecte. "L'obra s'acompanya d'un centre de documentació en un espai adjacent. Els dibuixos, fotografies, notes, esbossos i textos ofereixen claus que ajuden a entendre el procés de treball ", explica Lucía Muñoz, filla de l'artista, a càrrec d'aquesta instal·lació que ofereix diversos nivells de lectura i explora aspectes com l'escala, la distància , la intimitat i la monumentalitat. Una rampa de més de 40 metres de longitud ens condueix a través de la foscor. Al final d'ella, un total de 20 figures humanes viuen en una mena de llimbs.
Una escala dóna accés a la planta de dalt, el món de la llum, des del qual s'observa un horitzó òptic, encara que no transitable. "L'efecte és místic, religiós, com quan entres en una catedral; té alguna cosa que et silencia, et alenteix. T'endinses posant teus sentits en alerta, a la recerca d'alguna cosa o d'algú ", diu James Lingwood, comissari de Double Bind en 2001 i amic personal de l'artista. El títol de l'obra, a més, està pres de la teoria desenvolupada per l'antropòleg Gregory Bateson en els 60. El seu estudi sobre l'esquizofrènia desenvolupa la idea que l'estat modern, la família i la societat produeixen espais psicològics repressius. Cristina Iglesias, vídua de l'artista, conclou: "Double Bind és una obra mestra de la XX i la Fundació Sorigué ha fet possible que estigui de nou viva, oberta per a tot el que vulgui venir a veure-la i que contribueixi a crear un centre en el qual tindran cabuda, més endavant, altres peces i altres artistes ".
Llegir article original